Fantasies en blanc i negre

Món de foscor,

trista agonia,

somni en el no-res,

desig impacient.

El camí s’esborra,

el color desapareix,

blanc i negre,

sé que ets tu qui apareix.

Oh, príncep de la foscor,

ànima dels meus somnis,

àngel del meu dolor,

el senyor de la foscor.

Quan el sol es pongui

et sortiré a buscar.

Vull trobar-te més enllà d’aquesta nit.

Dins de la fosca,

pensa que t’hi trobaré;

sé que m’esperes i que amb tu escaparé.

Oh, príncep de la foscor,

ànima dels meus somnis,

àngel del meu dolor,

el senyor de la foscor.